Literatura: Irlanda en clau negra

Tres novel·les policíaques dels irlandesos John Banville, John Connolly i David Park mostren novament la categoria d'una literatura que ha donat quatre premis Nobel

Vaig escoltar fa unes setmanes en un fòrum de Harvard les afirmacions del poeta i narrador irlandès John F. Deane: "Sempre he pensat que els anglesos ens van robar la llengua, per tant, nosaltres hem trobat la revenja escrivint en la seva llengua millor que ells mateixos". Era un comentari semblant al que ens va fer en una entrevista Seamus Heaney fa anys i que l'atribuïa a Yeats, un comentari que, d'altra banda, podrien subscriure la majoria dels excel·lents escriptors irlandesos, un país petit que ha donat quatre premis Nobel de la categoria de Shaw, Yeats, Beckett i Heaney, i que són només la punta de l'iceberg d'una llista de valuoses figures: Joyce, Wilde, Conan Doyle, Swift, Bram Stoker, les Bronte, Kavanagh i Flann O'Brien fins a arribar a Paul Muldon. Algú en dóna més? Resulta paradoxal que la literatura en anglès sigui tan important gràcies als escriptors americans, els irlandesos i els provinents de les antigues colònies. Són els que marquen la línia del llistó de l'excel·lència, els que deixen petits els escriptors de la metròpoli. La literatura irlandesa en anglès no deixa de donar noms, tot i que sovint la confonen amb la britànica. Entre les novetats sempre trobem autors de primera fila. Bromera acaba de presentar els nous llibres de dos dels grans novel·listes irlandesos actuals: John Banville (Wexford, 1945) i John Connolly (Dublín, 1968), que s'uneixen a David Park (Belfast, 1954), que presenta una novel·la sobre el conflicte recent a Irlanda del Nord. Les tres novel·les parteixen del conflicte. Poderoses trames de misteri, en què sempre es perd alguna cosa. A L'altre nom de Laura, John Banville -que signa amb el pseudònim de Benjamin Black- utilitza de nou el forense Quirke, com ja havia fet a El secret de Christine Falls, per investigar el suposat suïcidi d'una jove. El forense es trobarà immers en la brutícia d'una claveguera a cel obert, on les addiccions a les drogues, el sexe i l'assassinat el conduiran de manera inexorable cap a un perill que fins i tot afectarà el seu entorn. Els turmentats, de John Connolly, que és traduït per primer cop al català, també deriva cap a un argument negre. Un thriller crepuscular, però amb les dosis necessàries per escapar dels tòpics del gènere i dur-nos cap a universos paranormals. Una bomba de rellotgeria, en què la precisió del narrador ens ficarà en subtrames d'abusos sexuals a menors. Connolly fa servir el detectiu Charlie Parker, Bird, ja cèlebre personatge de la renovada novel·la policíaca, que ha manllevat el nom i el malnom del saxofonista de jazz. També una pèrdua, la desaparició d'un nen catòlic, mou Las mentiras del silencio (El Aleph), de Park. Tota una xarxa de complicitats, amb exmilitants de l'IRA i membres de la policia, i amb el rerefons d'un procés de pau que intenta tancar la violència del nord d'Irlanda. Llibres aparentment de gènere escrits per escriptors de talent. No en va, Banville és considerat un dels grans autors de la seva generació. George Steiner no va dubtar a qualificar-lo com "l'escriptor en llengua anglesa més intel·ligent, amb l'estil més elegant".






http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/37121/irlanda/clau/negra.html