Cultura: Made in USA

La Fundació Miró repassa en una exposició més d'un segle d'art americà amb un centenar d'obres procedents de la Corcoran Gallery of Art de Washington

Just al costat de la Casa Blanca, a Washington, hi ha la Corcoran Gallery of Art, el tercer museu més antic dels Estats Units, inaugurat el 1874, i el primer fundat al país a partir d'una col·lecció d'art privada. Creat pel banquer William Wilson Corcoran, el museu va néixer amb la intenció de promocionar l'art americà per tal de diferenciar-lo de l'europeu, sobretot de l'aleshores preeminent art francès. En certa manera, Corcoran volia començar a construir la identitat de l'art dels Estats Units.

Més d'un segle després, la Corcoran és un dels referents de la història de l'art americà des del segle XVIII fins avui, ja que el museu no ha deixat mai de col·leccionar. Ara més d'un centenar d'obres de la Corcoran, bàsicament pintures i fotografies, han deixat Washington temporalment per formar part de l'exposició Modernitat americana, que avui s'inaugura a la Fundació Miró de Barcelona. Una mostra que resulta ser una mena d'història resumida de l'art americà des de finals del segle XIX fins a finals del XX.

Paisatge i compromís
Patrocinada pel BBVA, l'exposició remarca alguns aspectes recurrents de l'art made in America al llarg del període representat. Tal com explica Sarah Newman, conservadora de la Corcoran i una de les comissàries de la mostra, el paisatgisme, el realisme, el compromís social i la dualitat permanent entre abstracció i figuració serien alguns dels trets definitoris de la identitat artística americana, que es poden captar en el recorregut de l'exposició. "L'exposició mostra un art complex, polifònic i plural", afegeix Martina Millà, coordinadora de projectes de la Fundació i també comissària de l'exposició.

La llista d'artistes representats a l'exposició inclou noms prou coneguts com Willem de Kooning, Edward Hopper -representat per la icona de la mostra, la blavíssima escena marítima Mar de fons-, Mark Rothko, Cy Twombly, John Singer Sargent, Ad Reinhardt i Joseph Cornell, al costat d'altres artistes reconeguts als EUA però que no han estat difosos a Europa, com Milton Avery, George Bellows i Gordon Parks.

Amb un recorregut cronològic, l'exposició s'inicia amb els pintors del segle XIX influenciats per corrents francesos com l'impressionisme i el simbolisme, per endinsar-se immediatament en els paisatgistes que pintaven "com a contemplació i celebració de l'espectacularitat del paisatge americà", explica Millà. En alguns casos aquesta mirada cap al paisatge té un intens valor espiritual, "que s'allarga al llarg del segle XX i que arriba a pintors com Rothko", assegura Sarah Newman. En aquest àmbit sorprèn un paisatge de Sargent, més conegut a Europa pels seus retrats.

Les avantguardes històriques també van arribar als EUA, sobretot de la mà d'artistes que van fer estades a Europa. És el cas de Marsden Hartley, que a principis de la Primera Guerra Mundial pinta des de Berlín una colorista composició abstracta, que paradoxalment homenatja un soldat americà mort. Més pròxima al surrealisme està l'obra de Joseph Cornell, amb les seves construccions i collages de gran fragilitat.

Figuració i abstracció
A partir d'aquí l'exposició alterna figuració i abstracció, una dualitat que, asseguren els conservadors de la Corcoran, s'ha viscut als EUA amb molta més normalitat que a Europa. Sens dubte amb influències mútues amb el cinema, els pintors realistes americans retraten els paisatges de l'Amèrica profunda i escenes més urbanes, com la desolació que sembla caure en els personatges d'una sala d'espera d'una estació de tren que va pintar Raphael Soyer el 1940, o els alcohòlics retratats per Reginald Marsh en plena Gran Depressió.

En canvi, ja en un moment pràcticament global, després de la Segona Guerra Mundial, arriba el gran moment internacional de l'art americà amb els expressionistes abstractes.

Un capítol a part en la mostra mereix la magnífica i completa sala dedicada a la fotografia americana, amb noms claus com Berenice Abbott, André Kertész i Walker Evans.

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/45007/made/in/america.html