Música: Veu i guitarra

La britànica Katie Melua es presenta a Catalunya dins el Festival de Jazz de Barcelona amb un xou íntim al Palau de la Música

Katie Melua, amb 24 anys i tres discos al darrere, sap ben bé el que no és, cosa que ja és molt per a una jove cantant que als 18 anys va col·locar un CD al número 1 de les llistes britàniques, The closest thing to crazy. "La meva música no és ni heavy metal, ni country ni rock cristià", deia ahir a Barcelona, on avui debutarà a Catalunya dins el Festival de Jazz de la ciutat. Se sent còmoda dins una mostra de gènere, tot i que el que fa ella tampoc no és jazz. "La meva música pot ajustar-se a un festival de jazz, perquè m'inspira, així com el blues", va afegir. No debades, va citar Billie Holiday i Ella Fitzgerald com a referents, al costat de Nina Simone i Elkie Brooks, i una certa atracció pel R&B "d'abans".

Per al seu primer concert al Palau de la Música, Melua, criada a Londres però d'origen georgià, va avançar que oferiria un concert íntim, semblant a l'atmosfera que desprenen els seus discos. L'últim, el recopilatori The Katie Melua Collection (Naïve) és ella i la seva guitarra, que ahir no va deixar ni un moment. "Vull crear un atmosfera molt íntima: vull fer un concert dedicat a totes i cadascuna de les persones que hi assistiran", va apuntar la cantant. Porta una banda de sis músics, encara que hi haurà parts del concert en què ella es quedarà sola. Seran la seva veu i la seva guitarra.

De tots els recitals que ha ofert el 40è Festival de Jazz de Barcelona, el de Melua és el que es va vendre primer. Fa setmanes que no queden entrades. El coordinador del festival, Joan Anton Cararach, recordava ahir que ells havien descobert als catalans veus femenines com Dianne Reeves, Norah Jones o Diana Krall. Situar Melua al costat d'aquests grans noms és potser una mica agosarat, però el cert és que ven tant -o més- com les citades. I va començar més d'hora encara que Norah Jones.

La joventut és sempre un grau si l'èxit et manté amb el cap clar. Això és el que ha intentat Melua. "Quan triomfes als 18 anys pots perdre el cap; és fàcil que passi", deia, tot deixant clar que "ser famós és horrible". La seva barrera protectora ha estat envoltar-se de gent de confiança i, sobretot, d'un productor, Mike Batt, que podria ser el seu pare i que l'ha ajudat a créixer com a cantant i músic. La seva evolució, mostrada als tres discos que ha editat, va molt lligada al contacte amb Batt, segons va confessar. Des de la timidesa de The closest thing to crazy fins a l'honestedat de Nine million bicycles, tot acabant amb el CD més cinematogràfic de Pictures, Melua ha aconseguit un lloc propi al Regne Unit. El 2007 va ser la cantant britànica que més discos va vendre al món.

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/47434/veu/guitarra.html