Cultura: Robert Burns - De la poesia a la nació
Edimburg llança un any de promoció internacional d'Escòcia que té com a figura central Robert Burns, un autor i símbol nacional que va néixer avui fa 250 anys
Burns, que també té un poema titulat Caledonia, concentra durant les primeres setmanes del Homecoming bona part de les més de 300 activitats programades, en un calendari que s'allargarà fins al 30 de novembre, St. Andrew's Day, diada nacional. El Homecoming inclou, a més, una especial atenció a fites o contribucions d'Escòcia al món, com ara el whisky o el golf, i una mirada a les aportacions tecnològiques.
La campanya escocesa arreu del món té lloc un any abans de la prevista celebració d'un referèndum sobre l'estatus d'Escòcia dins del Regne Unit, segons promesa del programa electoral amb què Salmond va guanyar les eleccions el maig de 2007. La celebració de la consulta, però, xoca amb problemes legal, ja que és el Parlament de Westminster el que té plens poder sobre la sobirania al Regne Unit. Una llei sobre la independència d'Edimburg podria ser anul·lada per Londres.
L'elecció de Burns no és cap caprici. De fet, el mite Burns, un heroi tràgic, d'una producció literària molt extensa tot i la seva curta vida, pren força a les darreries del segle XVIII i durant els primers anys del XIX, quan Escòcia encara es recupera de la pèrdua de la sobirania arran de l'Acta d'Unió (1707) i la posterior desfeta de la revolta antiunionista (1745).
No exempt de polèmica, Burns és, juntament amb Walter Scott, l'artífex més destacat de la renaixença nacional escocesa associada al Romanticisme. El treball de recuperació de la tradició popular a través de balades i poemes, tant en llengua gaèlica com en anglès, contribueix al seu enaltiment com a poeta símbol. A diferència d'altres autors que formen part del cànon romàntic anglès, com Wordsworth o Keats, el poder de convocatòria de l'escocès es fonamenta en una concepció solidària de la poesia, així com en la capacitat d'adaptació a les diferents audiències a què s'adreçava.
Poeta camaleó
No resulta estrany que a Burns se'l titlli de radical, conservador, nacionalista, unionista, cristià, ateu o faldiller -va deixar escampats una vintena de fills amb diferents dones-. El professor Tim Burke, de la Universitat de Nottingham, ho sintetitza dient que era un "poeta camaleó", i un autor tan estimat a Escòcia, i de tanta rellevància, com William Shakespeare ho és a Anglaterra.
Nascut al si d'una família molt pobra del comtat d'Ayrshire, Burns coneix ben d'hora la popularitat, a partir de la publicació del seu primer llibre, Poems, chiefly in the Scottish dialect (1786). Amb l'edició, inicialment intentava aconseguir diners per emigrar a Jamaica i deixar enrere la seva amant d'aleshores, Jean Armour, embarassada. L'èxit és tan gran, però, que la família d'Armour l'accepta i la parella es casa, relació estable que no va evitar-ne moltes d'altres. El poeta va arribar a ser tan idolatrat per la seva gent que deu mil persones van assistir als seus funerals, quatre dies després de la seva mort, el 21 de juliol de 1796.
Els orígens d'Obama
Que el govern escocès juga fort la carta Burns per promoure internacionalment el país ho demostra el fet que el primer ministre, Alex Salmond, ha convidat el nou president del Estats Units, Barack Obama, a un tradicional Sopar Burns que tindrà lloc el mes vinent a Washington durant un viatge de difusió del Homecoming. Salmond, a més, ha destacat igualment que Obama té ancestres escocesos, per línia materna, que es remuntarien a Guillem el Lleó, que va governar Escòcia entre 1165 i 1214.
El vincle de sang amb el primer afroamericà ocupant de la Casa Blanca seria Edward FitzRandolph, emigrat als Estats Units al segle XVII. Obama no ha confirmat si prendrà part en la celebració, per bé que obstacles diplomàtics fan més que dubtosa la seva participació, i també el viatge a Escòcia, al qual Salmond també el va convidar tot just ser elegit.
Les celebracions entorn del 250 aniversari de Robert Burns comencen aquesta nit amb la més que tradicional Nit Burns, que inclou el Sopar Burns, reunió on es recorda el poeta amb la imprescindible lectura dels seus versos i amb la ingesta dels tradicionals haggis, plat nacional que consisteix en la cocció -durant unes tres hores- de l'estómac d'un xai farcit amb el fetge, el cor i la llengua de l'animal, i amb l'afegit de ceba, greix de la ronyonada, farina de civada, espècies i sal.
Sopar Burns a Viladrau
A la pàgina web www.burnssuper2009.com s'han registrat, oficialment, 2.778 celebracions arreu del món, dues de les qual tindran lloc als Països Catalans: una a l'hostal París del port de Pollença, a les Illes, i l'altra a Viladrau, en un local anomenat La Cerveseria de la Plaça. El Burns Supper de Viladrau el promou un grup d'amics del poeta (www.barcelonaburnsclub.com). Iniciativa sorgida del barri de Sarrià, la primera vegada que va tenir lloc va ser l'any 2000. La d'aquest vespre és la desena edició, la tercera que acollirà el poble del Montseny. El preu del sopar és de 30 euros.
El Barcelona Burns Club es va crear, oficialment, l'any passat després que la més informal Societat Burns de Sarrià, promoguda, entre altres, per Mike Thom, hagués pres volada arran, justament, de les celebracions del sopar. La música de la vetllada anirà a càrrec de la City of Barcelona Pipe Band.
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/52030/la/poesia/la/nacio.html
Comentarios