Cultura: Injecció d'autoestima
Nova mirada al país amb un atles històric i temàtic que explica 1.000 anys de presència catalana al món, dirigit per Francesc Roca i amb 5.700 referències
L'historiador de l'economia Francesc Roca, des de fa anys convertit en un autèntic rastrejador de la catalanitat en totes les seves facetes, ha posat ara la seva extensa curiositat i la seva capacitat de seducció i síntesi, que no és poca, al servei de la curiosa obra Catalans al món, un atles de la presència catalana al món que cronològicament abraça des de l'any 998 fins al 2008, i que temàticament no deixa cap camp verge.
Amb més de 300 pàgines de gran format, profusament il·lustrades i amb un aparell de 313 mapes temàtics a càrrec de l'especialista Víctor Hurtado, es tracta d'un original intent de fer créixer l'autoestima a un país i una cultura que, malgrat la seva invisibilitat internacional, ha aportat un notable nombre de noms propis al món. Personatges i obres, sovint considerats espanyols, que s'han distingit per la seva rellevància.
Contra el que podria semblar per la seva extensió, no estem davant d'un repàs exhaustiu, sinó d'una tria personal de Francesc Roca. I per què una obra així? Per injectar autoestima. O, dit en paraules del mateix autor, per "descobrir els secrets de la continuïtat i el creixement de la societat catalana durant 1.000 anys i conèixer algunes de les seves contribucions a la configuració del món contemporani".
L'estructura de l'obra, que de moment només es ven amb el porta a porta, però que més endavant anirà a les llibreries, és cronològica, amb aquests deu segles dividits en cinc grans etapes. A la primera, El naixement d'una nació, 800-1.300, hi trobem des dels savis musulmans sorgits al que avui són terres catalanes fins a Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, format a Vic i Ripoll. Segons el medievalista Pierre Bonassie, els dos Parlaments més ben estructurats i antics del món són el normand i el català. I després tenim grans trobadors –ep, cantaven en occità–, el primer codi marítim –Llibre del consolat de mar– i el primer banc públic –taula de canvi.
La segona part és Revolució urbana i imperi martítim, 1300-1492, amb mercaders com els Mitjavila de Barcelona, que van comerciar de Bruges a Beirut. O, esclar, el rei Jaume I, forjador del que seria un imperi català estil Commonwealth, amb la decisiva aportació dels cartògrafs mallorquins. Ramon Llull, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Ausiàs Marc, Vicent Ferrer i Bernat Metge van ser, sens dubte, figures internacionals. En el camp mèdic, va destacar Jaume d'Agramunt, amb un primer tractat per combatre la pesta negra. El Gòtic, la revolució de la impremta (destaca el cas de Montserrat) i l'eclosió del món universitari també compten amb noms de relleu. I naturalment hi ha el Tirant lo Blanc.
Exploradors famosos
Construcció de societats modernes, 1492-1714 arrenca amb la descoberta de Colom i el seu controvertit origen, segueix amb la família dels Borja i continua amb altres exploradors: Francesc Galí (Àsia i Amèrica), Antoni de Montserrat (Tibet), Joan Orpí (Orinoco). Després vénen humanistes com Joan Lluís Vives, Frederic Furió, el metge Miquel Servet i Juliana Morell, una de les primeres dones d'Europa que es va doctorar en una universitat. I encara els escolapis i jesuïtes catalans o pintors barrocs com Jacint Rigau, Josep de Ribera i Francesc Ribalta. També tenim Catalunya com a camp de batalla internacional a la Guerra dels Trenta Anys i la guerra europea de la Successió Espanyola.
Seguim endavant: Il·lustració sense Estat propi, 1714-1810 s'obre amb el primer gran exili. Més noms: l'americanista Manuel d'Amat o els expedicionaris al Pacífic. Entre els il·lustrats, urbanistes com Antoni de Sartine, figura clau a París, i Josep de Ribas, creador de la nova Odessa. També hi ha cirurgians com Pere Virgili i Francesc Balmis. I naturalment tots els que fan les Amèriques, que són legió. Cap a l'altra part del mapamundi apareix Domènec Badia àlies Alí Bei. Menys coneguts són els casos del botànic Joan Salvador o del músic Ferran Sors, per citar alguns noms. O el cas de l'inventor del telègraf elèctric, concebut per Francesc Salvà al barceloní carrer de Petritxol.
El següent capítol tracta Les revolucions liberals i l'Europa d'Ultramar, 1810-1930. De França als EUA, passant per Itàlia, les Filipines i diversos països de l'Amèrica llatina, arreu hi va haver catalans revolucionaris. Alguns d'ells o dels seus descendents van acabar presidint l'Argentina, Uruguai, Xile, Hondures... I després dels polítics van venir els emigrants a milers. D'Antoni M. Claret a Pere Casaldàliga, també són molts els religiosos que han voltat pel món, especialment a les Amèriques. N'és testimoni una abundant toponímia catalana a ultramar. La Xina, el Japó i les Filipines no se salven de la nostra petja, de Sinibald de Mas a Eduard Toda i molts d'altres.
La ballarina Rosa Mauri
Una altra revolució, en aquest cas industrial cotonera, també va internacionalitzar Catalunya, tant les elits econòmiques com el moviment obrer. Després van venir empreses de begudes i aliments. Altres camps d'internacionalització van ser l'ensenyament i els escenaris, amb Rosa Mauri triomfant a l'Òpera de París i fent de model per a Degas. Ildefons Cerdà va inventar l'urbanisme, Laureà Figuerola la pesseta, Jaume Ferran la vacuna contra el còlera...
I així arribem a La primera globalització, 1897-1933, que comença amb l'èxit internacional de la volta catalana de Rafael Guastavino i del teatre d'Àngel Guimerà, i segueix amb Picasso, Miró i Dalí. Pau Casals, els cotxes de la Hispano-Suiza, els taps de suro, les companyies navilieres, les empreses de moda, Gaudí... Catalans al món acaba amb dos capítols dedicats a l'època franquista i la democràtica, que ja ens toquen de més a prop però no menys interessants, i que segur que també aportaran algunes descobertes al lector.
Les Claus
Magí Cornet va fer el pont llevadís de Sant Petersburg
Magí Cornet i Masriera, enginyer i cap de la secció de ponts de La Maquinista Terrestre i Marítima, el 1904 va guanyar el concurs internacional convocat per l'Ajuntament de Sant Petersburg per dissenyar un gran pont metàl·lic, llevadís i basculant, damunt el riu Neva, davant el Palau d'Hivern dels tsars. El 1910, és a dir, en un temps rècord, el pont concebut per Magí Cornet va ser oficialment inaugurat i va passar a formar part de l'skyline de la ciutat russa, avui icona i imatge promocional per antonomàsia de la ciutat. Cornet, però, no va poder veure la seva obra acabada: havia mort un temps abans.
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/54001/injeccio/dautoestima.html
Comentarios