Pensamiento: "Montaigne és alguna cosa més que un savi"
Ignasi Aragay (Barcelona, 1966) publica el 'Diccionari Montaigne' (Pòrtic), una obra per obrir boca sobre aquest clàssic francès. El cap de Cultura de l'AVUI l'ha llegit amb mentalitat actual i n'ha extret 730 cites, classificades per temes, de l'amor als vicis, de l'educació a la follia
Ignasi Aragay (Barcelona, 1966) publica el Diccionari Montaigne (Pòrtic), una obra per obrir boca sobre aquest clàssic francès. El cap de Cultura de l'AVUI l'ha llegit amb mentalitat actual i n'ha extret 730 cites, classificades per temes, de l'amor als vicis, de l'educació a la follia.
Què l'ha portat a fer aquest llibre?
Va ser un encàrrec de l'editor Isidor Cònsul a partir d'un reportatge publicat al suplement Cultura d'aquest diari, arran de la sortida del primer volum dels Assaigs, de Montaigne, traduït per Vicent Alonso. A mi no se m'hauria acudit. M'hi vaig posar, i realment Montaigne dóna molt de si. Tot és subratllable. El llibre no és res més que el que a mi, que acostumo a llegir amb un llapis a la mà, m'ha cridat l'atenció. Després ho he endreçat per temes.
¿En quin sentit, Montaigne, un autor nascut el 1533, és el nostre contemporani?
És el fundador del gènere assagístic i un dels tres grans representats de la modernitat literària, al costat de Shakespeare i Cervantes. Sens dubte, la seva mentalitat no és la d'avui, però tampoc no era la de la seva època. Montaigne anava per endavant dels seus coetanis perquè va tenir la gosadia de mirar enrere, cap als clàssics grecs i llatins, i de llegir-los amb absoluta llibertat. Per exemple, en qüestions religioses és molt agosarat, tot i que es nota que en alguns moments es conté per por de dir realment què pensava.
Què ens ofereix i que no ens ofereix aquest diccionari respecte dels 'Assaigs'?
Ens ofereix un Montaigne en píndoles, en dosis molt petites. Al lector li donarà un plaer ràpid, sincopat. Les cites tenen la gràcia que van directament al moll de l'os, però la manera com l'autor hi arriba, els girs i replecs del seu pensament, el vestit literari i intel·lectual, tot això només es pot trobar en la lectura sencera dels Assaigs. Per tant, el llibre és una manera de fer boca, d'incitar a la lectura d'un clàssic. Algú es pot enganyar i pensar que així ja el coneix. Si això passa, malament. Però, en fi, que cadascú en faci l'ús que vulgui.
Faci'ns una tria de la seva tria. Amb quins tres pensaments es quedaria i per a quines ocasions?
Em costa molt. No ho sé. Bé, com a cura d'humilitat: "L'home, sempre i pertot arreu, no és més que pedaços i coloraines". Com a cura d'humilitat específica per a tots aquells que toquen poder: "Ningú no està exempt de dir ximpleries. La desgràcia és dir-les seriosament". I per a totes les ocasions, "no veig el tot de res".
El llibre s'havia de titular Cita amb un savi. Per què ho van descartar?
Perquè és més que això. Montaigne no és només un savi, un erudit. És un home que pensa en llibertat. El llibre és una cita amb el plaer de descobrir aquest home, de veure com es qüestiona a si mateix i, a través seu, el món que l'envolta. Com construeix el seu jo a través de l'escriptura i com ho fa sense dogmes ni prejudicis.
Per què hi ha afegit alguna de les cites que ell fa dels clàssics?
N'he afegit 135. Em va semblar que era un bon complement. Ell es refereix constantment als clàssics grecs i llatins. La seva obra, el seu pensament, és un diàleg constant amb si mateix i amb els autors que li agraden. Així com aquest Diccionari és una manera senzilla d'entrar en Montaigne, els seus Assaigs són una bona manera d'agafar el gust pels clàssics. També he volgut que això es notés.
En la introducció ens diu que ens presenta un Montaigne nu. ¿És també un Montaigne a mida, tal com ens avisa, no misògin?
Bé, és un Montaigne a la meva mida. És el que a mi m'ha agradat, que és molt. I el que no m'ha agradat, com ara algunes sortides de to misògines, no ho he posat. És que ningú no és perfecte, ni tan sols Montaigne!
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/57293/montaigne/es/alguna/cosa/mes/savi.html


Comentarios