Publicado por
dadamax
Arte: El circ de Calder
L'escultor, conegut per les seves obres mòbils, va crear un poètic i innovador univers circense en miniatura amb personatges fets amb materials pobres
Xavier Barral
Com a tema d'estiu voldria parlar d'un dels principals plaers artístics d'aquest 2009: la presentació, primer als Estats Units, al Whitney Museum de Nova York, i després a París, al Centre Pompidou, fins fa pocs dies, de l'exposició dels anys parisencs, entre 1926 i 1933, d'Alexander Calder. Uns anys durant els quals Calder construeix amb humor i poesia petits personatges articulats amb agulles de penjar la roba, trossos de fusta, taps de suro i fil de ferro. Amb mecanismes molt rudimentaris, aquests minúsculs éssers prenen vida i executen proeses increïbles. És el circ de Calder, que ell mateix feia funcionar en representacions quasi privades que han estat considerades una anticipació de les performances.
Calder és potser més conegut pels seus mòbils. Ell va ser el primer escultor que va fer moure l'escultura, que va crear moviment a l'espai, que va associar l'essència de l'enginyer a la paciència de l'artesà. En el pròleg a l'exposició de la Galeria Louis Carré, el 1946, Jean-Paul Sartre insistia que els mòbils de Calder eren una nova forma d'art, com una petita festa local, un objecte definit pel seu moviment que no existeix fora d'ell mateix, un joc pur de moviment, els efectes més purs de la llum.
Alexander Calder (1898-1976) ha estat un dels escultors més importants del segle XX, també per l'originalitat de les seves creacions. Durant els anys que ens interessen, es va divertir treballant el fil de ferro, creant abstraccions espacials i joguines mecàniques. Però la gran novetat d'aquestes exposicions ha estat, sobretot a Europa, poder veure el seu famós circ construït de mica en mica entre 1926 i 1931, un conjunt que inclou desenes de petites figures minúscules fetes amb materials reciclats i animades amb mecanismes molt senzills. Aquesta producció és anterior al període -després del 1930- en què l'abstracció geomètrica de Mondrian el va portar a buscar els aspectes més essencials de l'escultura a l'espai.
L'any 1982 el Museu d'Art Americà Whitney de Nova York va adquirir les famoses maletes que contenien els personatges i les petites instal·lacions del circ. Des d'aleshores hi estan exposades. Però a París no hi havien tornat des del 1970. La presentació que se n'ha fet ha anat acompanyada d'una prova cinematogràfica de Jean Painlevé, feta el 1955, que es va quedar en la provisionalitat i que ara constitueix un document excepcional d'improvisació i de frescor, que s'ha editat en DVD.
Molts artistes del segle XX s'han interessat pel circ, pel color, per les formes, per la vida, per la immediatesa dels moviments, per la imprevisibilitat de cada acció i per tants altres aspectes d'un art fet d'estructura i de contingut. Des de Miró i Chagall, des de Frederic Amat a Botero, el circ ha estat sempre representat en art. Abans i tot, des del segle XIX, hi ha hagut la temptació de reproduir el món del circ, els personatges i les accions en miniatura per a petits i grans. Avui hi ha grans col·leccionistes d'aquests circs de petit format que sempre han sigut molt més que joguines. Els creadors d'autòmats no han deixat de banda l'univers lúdic i misteriós del circ. Però Calder va anar més enllà i va trobar en l'univers del circ un infinit terreny per als experiments.
Quan Alexander Calder arriba a París el 1926, porta dues maletes plenes d'acròbates, de trapezistes, de pallassos, d'animals, un univers de fil de ferro, fusta i draps. Tenia 28 anys i durant gairebé sis anys es transformarà en una mena d'empresari de circ divertit i burlesc. En aquells temps, es veia Calder arribant a una galeria o a una casa particular -la de Foujita, per exemple- per fer el seu espectacle.
Cal imaginar-lo, i algunes fotografies ens hi ajuden. Joan Miró, Duchamp, Van Doesburg, Paul Fratellini, Le Corbusier, Léger i molts altres van riure i aplaudir com nens. Calder, sempre impertorbable, arribava per instal·lar el seu petit món i començava l'espectacle dient en francès, amb aquell accent americà que el caracteritzava: "Senyores i senyors, els presento el circ de Calder".
Un breu xiulet marcava l'inici de cada número presentat pel cèlebre Monsieur Loyal, de fil de ferro i barret de copa. Calder cada dia inventava nous personatges i les seves representacions es transformaven en esdeveniments sempre més públics. Ningú no ha sabut interpretar millor que aquest americà ple de poesia i d'humor el llenguatge del cos. Quan l'artista va tornar als Estats Units el 1933, les dues maletes s'havien transformat en cinc.
Per què el circ de Calder és important en la història de l'art del segle XX? Doncs senzillament perquè és inesperat, perquè sembla que no sigui art, perquè introdueix la noció de moviment, d'espai i de vida en la creació, perquè sembla que vulgui fer oblidar l'artista i, en definitiva, com han assenyalat alguns historiadors de l'art, perquè Calder, creant moviment a l'espai, ha sabut fer un art que per la seva aparent simplicitat, sembla que no sigui art. Des del circ, Alexander Calder passarà a elaborar una obra que ell volia que fos abstracta i còsmica, aquella que Jean-Paul Sartre va qualificar d'absoluta.
Calder és potser més conegut pels seus mòbils. Ell va ser el primer escultor que va fer moure l'escultura, que va crear moviment a l'espai, que va associar l'essència de l'enginyer a la paciència de l'artesà. En el pròleg a l'exposició de la Galeria Louis Carré, el 1946, Jean-Paul Sartre insistia que els mòbils de Calder eren una nova forma d'art, com una petita festa local, un objecte definit pel seu moviment que no existeix fora d'ell mateix, un joc pur de moviment, els efectes més purs de la llum.
Alexander Calder (1898-1976) ha estat un dels escultors més importants del segle XX, també per l'originalitat de les seves creacions. Durant els anys que ens interessen, es va divertir treballant el fil de ferro, creant abstraccions espacials i joguines mecàniques. Però la gran novetat d'aquestes exposicions ha estat, sobretot a Europa, poder veure el seu famós circ construït de mica en mica entre 1926 i 1931, un conjunt que inclou desenes de petites figures minúscules fetes amb materials reciclats i animades amb mecanismes molt senzills. Aquesta producció és anterior al període -després del 1930- en què l'abstracció geomètrica de Mondrian el va portar a buscar els aspectes més essencials de l'escultura a l'espai.
L'any 1982 el Museu d'Art Americà Whitney de Nova York va adquirir les famoses maletes que contenien els personatges i les petites instal·lacions del circ. Des d'aleshores hi estan exposades. Però a París no hi havien tornat des del 1970. La presentació que se n'ha fet ha anat acompanyada d'una prova cinematogràfica de Jean Painlevé, feta el 1955, que es va quedar en la provisionalitat i que ara constitueix un document excepcional d'improvisació i de frescor, que s'ha editat en DVD.
Molts artistes del segle XX s'han interessat pel circ, pel color, per les formes, per la vida, per la immediatesa dels moviments, per la imprevisibilitat de cada acció i per tants altres aspectes d'un art fet d'estructura i de contingut. Des de Miró i Chagall, des de Frederic Amat a Botero, el circ ha estat sempre representat en art. Abans i tot, des del segle XIX, hi ha hagut la temptació de reproduir el món del circ, els personatges i les accions en miniatura per a petits i grans. Avui hi ha grans col·leccionistes d'aquests circs de petit format que sempre han sigut molt més que joguines. Els creadors d'autòmats no han deixat de banda l'univers lúdic i misteriós del circ. Però Calder va anar més enllà i va trobar en l'univers del circ un infinit terreny per als experiments.
Quan Alexander Calder arriba a París el 1926, porta dues maletes plenes d'acròbates, de trapezistes, de pallassos, d'animals, un univers de fil de ferro, fusta i draps. Tenia 28 anys i durant gairebé sis anys es transformarà en una mena d'empresari de circ divertit i burlesc. En aquells temps, es veia Calder arribant a una galeria o a una casa particular -la de Foujita, per exemple- per fer el seu espectacle.
Cal imaginar-lo, i algunes fotografies ens hi ajuden. Joan Miró, Duchamp, Van Doesburg, Paul Fratellini, Le Corbusier, Léger i molts altres van riure i aplaudir com nens. Calder, sempre impertorbable, arribava per instal·lar el seu petit món i començava l'espectacle dient en francès, amb aquell accent americà que el caracteritzava: "Senyores i senyors, els presento el circ de Calder".
Un breu xiulet marcava l'inici de cada número presentat pel cèlebre Monsieur Loyal, de fil de ferro i barret de copa. Calder cada dia inventava nous personatges i les seves representacions es transformaven en esdeveniments sempre més públics. Ningú no ha sabut interpretar millor que aquest americà ple de poesia i d'humor el llenguatge del cos. Quan l'artista va tornar als Estats Units el 1933, les dues maletes s'havien transformat en cinc.
Per què el circ de Calder és important en la història de l'art del segle XX? Doncs senzillament perquè és inesperat, perquè sembla que no sigui art, perquè introdueix la noció de moviment, d'espai i de vida en la creació, perquè sembla que vulgui fer oblidar l'artista i, en definitiva, com han assenyalat alguns historiadors de l'art, perquè Calder, creant moviment a l'espai, ha sabut fer un art que per la seva aparent simplicitat, sembla que no sigui art. Des del circ, Alexander Calder passarà a elaborar una obra que ell volia que fos abstracta i còsmica, aquella que Jean-Paul Sartre va qualificar d'absoluta.
- Obtener enlace
- X
- Correo electrónico
- Otras aplicaciones
Etiquetas:
Arte: El circ de Calder
Comentarios